Ja han passat les colònies, genials com sempre!! Aquest cop hem anat a Can Vendrell, a Hostalric, a una casa gran, acabada de remodelar i amb una gent súper simpàtica. I com no, hi han hagut jocs, assajos i guerra de farina i aigua!!

Els dies eren així: després d' esmorzar, l' assaig de sardanes. I després d' aquest, els ja coneguts cursets de repartició, interpretació i reveses. Acabats de dinar venia l' hora dels deures (pels qui en tenien, clar xD). Més tard fèiem o bé un joc, o bé una activitat organitzada per la casa. I just abans de sopar sempre hi havia temps per un joc més. Després de sopar... encara més jocs!! Encara que aquest cop els pares  també n' han sofert, de jocs, després de sopar.

En l' apartat de jocs organitzats pels pares, n' hi han hagut de tots tipus.

Ja la primera nit van voler venjar-se de nosaltres fent-nos un joc que sempre les hi havíem fet nosaltres a ells: el de teatre. I ho reconeixem: s' ho van currar!!! Però qui més va patir va ser el pobre Xavi Colom, que va participar durant tot el joc, aguantant el tipus. Molt bé, Xavi!!! Que n' aprenguin!!

Un altre joc que va resultar tot un èxit fou el de cantar sota l' aigua. Dividits per grups, un membre de cadascun d' ells havia de cantar una cançó amb la boca dins una palangana amb aigua. Els altres components del grup s' havien de trencar el cap per esbrinar de quina cançó es tractava. Divertidíssim!!

La mega-gimcana del divendres va ser mortal. Ens va deixar a tots baldats durant la resta de les colònies (suposo que els pares ja sabien el que es feien... xD). La gimcana s' iniciava corrents a la gatzoneta, per parelles i lligats. Després havíem de tornar saltant en sacs (també lligats). A continuació saltar amb els peus junts per, més endavant, fer la “carretilla” per un terreny ple de pedres punxegudes de la mida d' ous (era una gimcana o les dotze proves d' Hèrcules??). Finalment havíem de saltar a la pota coixa i fer un “spring” final fins on ens esperaven les pomes penjades de fils. Servidor va acabar en un estat que, quan baixava les escales semblava el geperut de Notre-Dame. Ufff...!!

Però aquesta no va ser l' única gimcana que vam fer. Com cada any, l' Elena Cubells ens n' havia preparat una. Dividits per grups de quatre, havíem de fer diferents proves. Primera: tombar uns bolos. Segona: agafar el caramel de dins un cubell d' aigua. Tercera: fer passar una pilota per sota de tres cadires. Quarta: passar per sobre i per sota d' una corda. I entre prova i prova havíem de contestar unes quantes preguntes. Sembla senzill, oi? I ho hagués sigut, si no fos perquè dos membres de cada grup duien els ulls envenats, i els altres els havien de guiar. Elena, molt xulo el joc, com sempre!!!

Hi va haver un altre joc que ja comença a ser tot un clàssic a les colònies. Parlo del joc d' enganxar-te una enganxina al front amb el nom d' un personatge famós i, amb les pistes dels teus companys, endevinar-lo. Però aquest cop, a més a més, també hi jugaren els pares!!!

I parlant de pares, s' ha de dir que són pitjor que els seus fills. Al segon dia de colònies, de bon matí, se li donà a cadascun una pinça d' estendre que haurien de dur penjada al darrere. Durant tot el dia haurien d' aconseguir apoderar-se de quantes pinces poguessin, robant-les als demés. Hi van haver unes trampes!!!! I el pitjor va ser que, a la nit, per cada pinça que portessis, t' havies de treure una peça de roba. Així que els pares que van anar de llestos van acabar triomfant!!!

Un altre joc organitzat pels papes va ser el d' endevinar quin tic o mania patia cadascú. Cada grup podia fer dues rondes de preguntes als pares. Al final, depenent del comportament de cadascú o de la seva resposta, havies d' endevinar quin tic o mania patia. Molt currat també, aquest joc!!!

Suposo que em deixo algun joc, però ara vull parlar de dos espectacles que vam fer, un com a activitat per als pares, i l' altre... com a simple espectacle per ells!!

Dissabte a la nit, dividits els pares per grups, els dansaires vam interpretar diferents balls, de diferents països del món (merengue, sirtaki, sardana, salsa, vals, cha-cha-cha, tango, reggaeton, samba, cumbia, dansa del ventre, xarleston, bachata i rock). Els pares havien d' endevinar el nom del ball i el país de procedència. Els grups que fallaven, l' havien de ballar. Va ser una nit genial, en que alguns dansaires es van currar moltíssim els balls (amb música inclosa, es clar). Tots ens ho vam passar d' allò més bé!!!

L' altre espectacle consistia en dividir-nos per grups i... fer un espectacle. El que volguéssim. Hi ha haver per tots els gustos: cançons, interpretacions, acudits, coreografies,... Fins i tot gent d' altres grups de la casa van venir a veure’ns!!!

La casa de colònies, per la seva part, ens va organitzar dues activitats: tirolina i tir amb arc. La tirolina fou el dissabte i com gairebé sempre, havíem d' escalar un rocòdrom per pujar fins on ens havíem de llençar. I la distància que havíem de recórrer baixant era la suficient per passar una bona estona. Naturalment els papes també s' hi van apuntar!!!

Del tir amb arc poques coses es poden dir . Ja veieu les fotos, oi? Mireu quin estil... quines poses. Si algú no va encertar les fletxes a la diana, seria perquè aquesta estaria mal col·locada, no per cap altra cosa... xDD.

I l' últim dia, com no podia faltar, hi va haver-hi la guerra de farina i aigua!! Ens vam divertir, vam córrer, vam caure, ens vam empastifar de dalt a baix i, sobretot, vam riure molt!!!

L' últim dia també era el dia en que el Zorro es deixava veure. Abans de marxar ens vam reunir tots al menjador per acabar aquesta activitat. Com es normal, abans de donar el veredicte hi van haver acusacions per donar i per vendre (fins i tot un servidor se' n va emportar alguna...). Després d' escoltar les acusacions i les defenses, el Miquel i la Laia Fabregat (el jutge), van deliberar llargament, tractant d' esbrinar qui podia ser el Zorro i els seus còmplices. Després d' una molt difícil decisió, van arribar a la conclusió de que el Zorro era la Iolanda i la seva còmplice la Judith. La Iolanda era el Zorro, com va quedar evident, però els seus còmplices eren... l' Albert i el Xavi Colom!!! Sorpresa!!!!

Per acabar, només em queda dir que han sigut unes colònies genials (com porta sent habitualment els últims anys) i que tots, des del més petit fins al més gran ens ho hem passat d' allò més bé. Gràcies als papes per fer-nos els jocs, i esperem que ells també hagin disfrutat amb els nostres. Ara a concentrar-nos en aquesta nova temporada i a esperar les pròximes colònies.

Fins l' any que veee!!!!
 

Algunes fotos sobre aquest esdeveniment: